"A les fosques", per Ethel Maria Pérez Bonet

Títol: A les fosques
Autor: Octavi Egea
Editorial: Cruïlla
Any d’edició: 1999
Nombre de pàgines: 124
Gènere: Misteri
Ressenya: 
Una noia que es deia Mireia va ser testimoni d'un crim al seu edifici. Els seus pares estaven separats des de feia un parell d'anys. Estudia en un institut amb la seva colla d'amics, però també li agradava un noi un any més gros que ella i es deia Sergi. Un matí es va aixecar i arribava tard, va agafar l'ascensor i de sobre es va espatllar i es va quedar tancada allí dins; però mentre, va escoltar dos homes parlant i deien que tot el que havia passat aniria bé. Ella va decidir investigar amb el seu amic Sergi. Durant tot el llibre ocorren fets que serviran per descobrir un assassí.
A mi m'ha agradat perquè es un llibre ple d'aventures, d'intriga i que li pot passar a qualsevol persona. Jo sí que el recomanaria ja que és interessant per a la nostra edat.Nom i curs de l'alumne/a: Ethel Maria Pérez Bonet, 1r ESO










"El llapis fantàstic", per Ramon Mira

Títol: El llapis fantàstic
Autor: Joles Sennell
Editorial: El petit esparver
Any d’edició: 1985
Nombre de pàgines: 75
Gènere: Fantàstic
Ressenya:
Tot va començar quan un director d'una empresa va decidir plegar el negoci. Va desaparèixer enduent-se tots el diners de la caixa. Quan se n'anava va trobar un llapis, però no sabia per a què es feia servir i quan el perseguien va provar de pintar alguna cosa a la paret, i va pintar moltes lletres i després va provar de fer un forat i ficar-se dins, va funcionar però quan va sortir no sabia on era.
Aquest llibre m'ha agradat perquè és interessant. Recoman aquest llibre als nois de 10 o 11 anys o més, perquè és graciós.Nom i curs de l'alumne/a: Ramon Mira, 1r ESO

"El doctor Guineu", per Raúl Mendez

Títol: El doctor Guineu
Autor: Josep Gòrriz
Editorial: Alfaguara
Any d’edició: 1992
Nombre de pàgines: 93
Gènere:  Novel·la policíaca
Ressenya: 


El doctor Guineu ha contractat 2 científics com ell, els doctors Lombard i Llofriu. Els 3 intenten crear l' antídot de la son i aixi que la gent pugui dormir les seves hores i no haver d' estar tan cansats tan de matí. Però el seu experiment no té tant d'èxit i el doctor Guineu s'embolica en negocis i acaba d'una manera que ningú es pot imaginar. Jo recomanaria aquest llibre perquè tampoc es llarguíssim però és molt divertit i entretingut amb totes les coses que els passa als doctors.

Nom i curs de l'alumne/a: Raúl Méndez Dueán, 1r ESO

Novetats de mars de 2011

Antología del cuento literario, Alhambra  Longman.
ALONSO DE SANTOS, J. L. i  LÓPEZ DOMÍNGUEZ, Xan: ¡Viva el teatro!, Everest.
GHULAM, Nadia i ROTGER, Agnès: El secret del meu turbant, Columna.
GIMÉNEZ BARLETT, Alicia: Donde nadie te encuentre, Destino.
LÄCKBERG, Camilla: Els crits del passat, Amsterdam llibres.
LARSSON, Asa: El camí fosc, Columna.
Les eines del bricolatge emocional, Columna.
LIENAS, Gemma: L'amenaça del virus mutant, La Galera.
LIENAS, Gemma: Cul de sac, Estrella Polar.
LIENAS, Gemma: Ets galàctica, Carlota, Estrella Polar.
LIENAS, Gemma: La Carlota i el misteri del canari robat (La tribu de Camelot), Estrella Polar.
MARSÉ, Juan: Caligrafía de los sueños, Lumen.
PONS, Joan: Homes sols, Proa.
PUÉRTOLAS, Soledad: Compañeras de viaje, Anagrama.
RIERA, Carme: Natura casi morta, Edicions 62.
SHAW, Ali: La chica con pies de cristal, Salamandra.
SIMÓ, Isabel-Clara: Amor meva, Edicions 62.
SOLSONA, Ramon: L'home de la maleta, Proa.
VERDON, John: Sé lo que está pasando, Roca Editorial de Libros.
Visc a Polònia. El nou costumari català, Columna.



Ponç Pons, ESCRIPTOR CATALÀ DE L'ANY 2011

Ponç Pons neix a Alaior l'any 1956. Actualment exerceix de professor a l'IES Miquel Guàrdia d'Alaior.

Gran coneixedor de les literatures francesa, portuguesa i italiana, després de col·laborar amb articles i treballs de crítica literària en diversos diaris i revistes de les Illes, publica les narracions: Vora un balcó, sota un mar inaudible (1981), el llibre de poemes Al marge (1983) i la novel·la Cor de pàgina esbrellada (1984) després reeditada amb el nom de L'hivern a Belleville.

El 1986 és traduït a l'anglès a l'antologia Poems from The catalan Lands, de la Universitat de Nova York. El 1987 publica el llibre de poemes Lira de Bova i el 1989, Desert encès, nominat al Premi nacional de literatura i la traducció Quatre poetes portuguesos, Premi de la Crítica Cavall Verd.

El 1990 és traduït a l'alemany a l'antologia Luftzeichen, de la Universitat de Frankfurt, i el 1992 publica els seus primers contes infantils: Miquelet el futbolista, El drac Basili, El vampiret Draculet. El 1993 publica la novel·la juvenil Memorial de Tabarka i Entre el cel i la terra, Premi Guifre de Colonya 1996.

El 1995 reprén la publicació de poesia amb On s'acaba el sender, Premi Ciutat de Palma Joan Alcover, Estigma, Premi jocs Florals de Barcelona i Premi de la Crítica Josep Maria Llompart, El salobre, Premi Carles Riba, 1996. Ha participat amb la UNESCO en una carpeta poètica i en el llibre Tolerància, traduït a sis idiomes.

Darrerament ha publicat amb el dibuixant Francesc Calvet un llibre de contes i poemes intitulat Abissínia. També ha estat traduït al xinès, al portuguès i a l'hongarès. Ha enllestit la traducció de la poetessa portuguesa Sophia de Mello Breyner Andrese. Actualment treballa en una novel·la, un poemari i un dietari.

Ponç Pons va ser un lector precoç, llegia els llibres que hi havia estotjats dins un armari que havien estat d'un conco seu, un frare que va fugir del Toro en temps de la desamortització de Mendizábal i després se'n va anar a Roma on va ser confessor dels papes Pius IX i Lleó XIII. Aquest familiar seu inspirarà Pons una novel·la que gairebé està acabant. Entre aquests llibres d'infantesa Ponç Pons en destaca tres que el van marcar profundament: una edició antiga de Don Quijote de la Mancha, El diablo cojuelo, un llibre molt divertit, i dos volums enormes, amb uns gravats terribles de la Historia de las Misiones.

Un dia, en tornar de jugar de la plaça del poble, va aturar-se davant el mostrador d'una botiga on hi havia unes pintures. Allí va veure una imatge que el va impactar i va decidir la seva vocació: un home vestit de forma estranya que amb una espelma, un tinter i una ploma escrivia abstret i al marge de tot. Aquest personatge era Cervantes. Ponç Pons tenia deu anys. Aquella mateixa nit va escriure el seu primer poema, que es deia "El desván". Hi parlava d'aquella cambra on estudiava, llegia i escrivia. D'ençà li agrada escriure a mà i de nit.

La seva formació va ser en un principi castellana. Després va descobrir el francès. Pons vivia en un clima tancat culturalment en un petit poble menorquí, Alaior. Recordau que som en època franquista i el francès significà per al nostre poeta una fugida a una Europa lliure i oberta. Als disset anys es va fer amb una gramàtica de Borja Moll i aprengué tot sol a escriure en català.
Pons és també un estudiós de la història del monaquisme, la qual cosa es veu reflectida en alguns poemes i, sobretot, en les seues novel·les juvenils Memorial de Tabarka i Entre el cel i la terra on alguns dels seus protagonistes són frares. Creu que dels frares en podem aprendre com viure amb harmonia amb la natura, com ser persones de bé, humils, curioses i poc consumistes.

En un vers Pons es defineix a ell mateix: No puc ésser ni sóc més que literatura! És una definició passional. El nostre poeta viu la literatura com una passió obsessiva, lúcida i devoradora. Però tampoc no es conforma amb tot açò sinó que també toca de peus a terra i no perd de vista la realitat, sobretot la realitat immediata, la Menorca d'aquest canvi de segle. Viu l'ensenyament com un fet molt important en la formació de la persona i procura també ésser un bon pare, un fet que l'ha canviat.

Defineix la seua poesia com a clàssica en el ritme, moderna en l'expressió i contundent en el contingut. És a dir; primer, Ponç Pons sol escriure poemes seguint una mètrica, un ritme que en ser llegits sonen bé a l'oïda. Segon, empra una llengua literària que, malgrat seguir el registre culte adequat, reflecteix la parla menorquina actual. I per acabar, no concebeix la poesia com un simple joc retòric o formal sinó que el poema sempre ha de dir quelcom i que açò que es vol comunicar ha de fer-se amb força. 


MÉS INFORMACIÓ A: 
http://www.escriptors.cat/autors/ponspo/pagina.php?id_text=2480
 

Informació

El nostre objectiu és fomentar la lectura al centre.

Visites

Llicència

Llicència
Biblioteca IES Sa Colomina està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 3.0 No adaptada de Creative Commons