EXPOSICIÓ DE NADALES TRADICIONALS
En el marc del Pla de Foment de la Lecura, l'alumnat de 1r ESO ha elaborat un recull de nadales tradicionals de diferents països. L'exposició s'ha muntat a la biblioteca del cente. Aquí en teniu una petita mostra.
Discurso de Mario Vargas Llosa
"ELOGIO DE LA LECTURA Y LA FICCIÓN"
Discurso de aceptación del Premio Nobel7 de diciembre de 2010
Podeu llegir-lo prement aquí.
1a Part
2a part
PREMI CERVANTES 2010
Enllaços d'interès
PÀGINA OFICIAL que inclou textos llegits per l'autora: http://www.clubcultura.com/clubliteratura/clubescritores/matute/home.html
http://www.elpais.com/articulo/cultura/Ana/Maria/Matute/Premio/Cervantes/2010/elpepucul/20101124elpepucul_3/Tes
http://www.cadenaser.com/cultura/video/ana-maria-matute-premio-cervantes-2010/csrcsrpor/20101124csrcsrcul_2/Ves
Novetats del mes de novembre
BERMAN, Sabina: La noia que es va capbussar endins el cor del món, Alrevés.
DOCAMPO, Xabier P.: Cuando de noche llaman a la puerta, Anaya.
DUEÑAS, María: El tiempo entre costuras, Ediciones Temas de Hoy.
GARCÍA LORCA, Federico: Canciones, poemas y romances para niños, Octaedro.
GLATTAUER, Daniel: Cada set onades, La Campana.
JIMÉNEZ, Juan Ramón: Canta, pájaro lejano, Espasa Juvenil.
LALANA, Fernando: Los hijos del trueno, Alfaguara juvenil.
MARÍAS, Javier: Travesía del horizonte, Alfaguara juvenil.
MENDOZA, Eduardo: Riña de gatos, Planeta.
PÉREZ DE ANDÚJAR: Todo lo que se llevó el diablo, Tusquets.
SCHLINK, Bernhard: El lector, Anagrama.
VARGAS LLOSA, Mario: La ciudad y los perros, Punto de lectura.
VARGAS LLOSA, Mario: El sueño del celta, Alfaguara.
Mario Vargas Llosa, PREMI NOBEL DE LITERATURA 2010
Enllaços d'interès per a conèixer l'escriptor guanyador del Premi Nobel 2010:
- http://www.clubcultura.com/clubliteratura/clubescritores/vargasllosa/index.htm
- Biografia i alguns fragments del narrador peruà: http://www.epdlp.com/escritor.php?id=2395
- Pàgina web oficial: http://www.mvargasllosa.com/menubn.htm (darrera actualització: 2009).
Referències en els mitjans de comunicació amb motiu de la concessió del Premi Nobel de Literatura:
- http://www.elpais.com/articulo/cultura/Mario/Vargas/Llosa/Premio/Nobel/Literatura/elpepucul/20101007elpepucul_3/Te
- http://www.elpais.com/todo-sobre/persona/Mario/Vargas/Llosa/82/
- http://www.elmundo.es/elmundo/2010/10/07/cultura/1286449540.html
HORARI DE PRÉSTEC curs 2010-2011
HORARI MATINS:
Dilluns: 8.55 – 9.50 h i 11.05 -12.55 h
Dimarts: 8.55 – 11.05 h
Dimecres: 9.50 - 10.45 h i 11.05 - 12.55 h
Dijous: 8.55 - 9.50 h i 11.05 - 12.55 h
Divendres: 11.05 - 13.10 h
HORARI TARDES:
Obert al públic en general de 16.00 a 19.00 h.
Dilluns: 8.55 – 9.50 h i 11.05 -12.55 h
Dimarts: 8.55 – 11.05 h
Dimecres: 9.50 - 10.45 h i 11.05 - 12.55 h
Dijous: 8.55 - 9.50 h i 11.05 - 12.55 h
Divendres: 11.05 - 13.10 h
HORARI TARDES:
Obert al públic en general de 16.00 a 19.00 h.
Novetats del mes d'octubre
BURROUGHS, William S. i Kerouac, Jack: Y los hipopótamos se cocieron en sus estanques, Anagrama.
FOLLET, Ken: La caída de los gigantes, Plaza y Janés.
GALLEGO GARCÍA, Laura: La leyenda del rey errante, SM.
GLATTAUER, Daniel: Contra el viento del norte, Alfaguara.
GRANDES, Almudena: Inés y la alegría, Tusquets Editores.
JACOBS, Kate: El club de los viernes se reúne de nuevo, Maeva.
LINDO, Elvira: Lo que me queda por vivir, Seix Barral.
MANKELL, Henning: Tea-bag, Tusquets Editores.
OATES, Joyce Carol: Ave del paraíso, Alfaguara.
PANCOL, Katherine: Los ojos amarillos de los cocodrilos, La esfera de los libros.
SCHWARZ, Asa: Àngel caigut, Columna Editores.
SEE, Lisa: Les noies de Xangai, Ed. 62.
Novetats de juliol i agost
NARRATIVA
ACKERMAN, Diana: La casa de la buena estrella, Ediciones B.
CAVENEY, Philip: Sebástián Darke, Príncipe de los Bufones, Alfaguara juvenil.
GELINEK, Joseph: La décima sinfonía, Plaza&Janés.
GELINEK, Joseph: El violín del diablo, Plaza&Janés.
LÄKBERG, Camilla: Les filles del fred, Amsterdam
LEE, Janice Y.K.: La maestra de piano, Salamandra.
MUSSO, Guillaume: ¿Qué sería yo sin ti?, Planeta.
OYA, Milagros: El dado de fuego, Edebé.
SCOTT, Walter: Ivanhoe, (Adaptacion de Manuel Broncano), Vicens Vives.
SZALOWSKI, Pierre: El frío modifica la trayectoria de los peces, Grijalbo.
WILDE, Oscar: El fantasma de Canterville y otros cuento, Aula de Literatura, Vicens Vives.
ACKERMAN, Diana: La casa de la buena estrella, Ediciones B.
CAVENEY, Philip: Sebástián Darke, Príncipe de los Bufones, Alfaguara juvenil.
GELINEK, Joseph: La décima sinfonía, Plaza&Janés.
GELINEK, Joseph: El violín del diablo, Plaza&Janés.
LÄKBERG, Camilla: Les filles del fred, Amsterdam
LEE, Janice Y.K.: La maestra de piano, Salamandra.
MUSSO, Guillaume: ¿Qué sería yo sin ti?, Planeta.
OYA, Milagros: El dado de fuego, Edebé.
SCOTT, Walter: Ivanhoe, (Adaptacion de Manuel Broncano), Vicens Vives.
SZALOWSKI, Pierre: El frío modifica la trayectoria de los peces, Grijalbo.
WILDE, Oscar: El fantasma de Canterville y otros cuento, Aula de Literatura, Vicens Vives.
Novetats del mes de juny
NARRATIVA EN ANGLÈS (lectures graduades)
GRAHAME, Kenneth: The wind in the willows, Burlington books. (1r ESO)
KENDALL, Sue: A foreigner in India, Burlington books. (4t ESO)
KENDALL, Sue: Villains!, Burlington books. (4t ESO)
JEROME, Jerome K.: Three men in a boat, Burlington books. (2n batxillerat)
HUGO, Victor: The hunchback of Notre Dame, Burlington books. (1r batxillerat)
NOVEL·LA
CHACÓN, Dulce: La voz dormida, Alfaguara.
GIORDANO, Paolo: La solitud dels nombres primers, La butxaca, Edicions 62.
ISHIGURO, Kazuo: Nocturns, Anagrama-Empúries.
LÄCKBERG, Camilla: Crim en directe, Amsterdam llibres.
PÉREZ REVERTE, Arturo: El asedio, Alfaguara.
VALDÉS, Zoé: Lobas de mar, Planeta d'Agostini.
GENERALITATS
SCHWANITZ, Dietrich: La cultura, Taurus.
GRAHAME, Kenneth: The wind in the willows, Burlington books. (1r ESO)
KENDALL, Sue: A foreigner in India, Burlington books. (4t ESO)
KENDALL, Sue: Villains!, Burlington books. (4t ESO)
JEROME, Jerome K.: Three men in a boat, Burlington books. (2n batxillerat)
HUGO, Victor: The hunchback of Notre Dame, Burlington books. (1r batxillerat)
NOVEL·LA
CHACÓN, Dulce: La voz dormida, Alfaguara.
GIORDANO, Paolo: La solitud dels nombres primers, La butxaca, Edicions 62.
ISHIGURO, Kazuo: Nocturns, Anagrama-Empúries.
LÄCKBERG, Camilla: Crim en directe, Amsterdam llibres.
PÉREZ REVERTE, Arturo: El asedio, Alfaguara.
VALDÉS, Zoé: Lobas de mar, Planeta d'Agostini.
GENERALITATS
SCHWANITZ, Dietrich: La cultura, Taurus.
Novetats del mes d'abril i maig
BOSCH, Xavier: Se sabrà tot, Proa. (PREMI SANT JORDI 2009)
CANTALOZELLA, Assumpció: L'amor secret del Rei Jaume, Proa.
GROSSMAN, David: Tota una vida, Edicions 62.
MARÍ, Antoni: Han vingut uns amics, Tusquets editors.
NAVARRO, Julia: Dime quién soy, Plaza y Janés.
SÁNCHEZ, Clara: Lo que esconde tu nombre, Ediciones Destino. (PREMIO NADAL 2010)
TORRENT, Ferran: Bulevard dels francesos, Columna Edicions.
VILLATORO, Vicenç: Tenim un nom, Editorial Planeta. (PREMI RAMON LLULL DE NARRATIVA 2010)
COL·LECCIÓ LOCAL: El Consell Insular i l'Ajuntament d'Eivissa han donat sengles lots de llibres.
INFANTIL I JUVENIL:
DESCLOT, Miquel: De palabras y saltimbanquis, Antología, Edelvives. (POESIA)
GARCÍA TEIJEIRO, Antonio: Versos de agua, Edelvives. (POESIA)
PÉREZ, Daniel: Alicia, Everest. (TEATRE)
SUTCLIFF, Rosemary: Naves negras ante Troya, Vicens Vives. (NARRATIVA. Adaptació de La Ilíada)
CANTALOZELLA, Assumpció: L'amor secret del Rei Jaume, Proa.
GROSSMAN, David: Tota una vida, Edicions 62.
MARÍ, Antoni: Han vingut uns amics, Tusquets editors.
NAVARRO, Julia: Dime quién soy, Plaza y Janés.
SÁNCHEZ, Clara: Lo que esconde tu nombre, Ediciones Destino. (PREMIO NADAL 2010)
TORRENT, Ferran: Bulevard dels francesos, Columna Edicions.
VILLATORO, Vicenç: Tenim un nom, Editorial Planeta. (PREMI RAMON LLULL DE NARRATIVA 2010)
COL·LECCIÓ LOCAL: El Consell Insular i l'Ajuntament d'Eivissa han donat sengles lots de llibres.
INFANTIL I JUVENIL:
DESCLOT, Miquel: De palabras y saltimbanquis, Antología, Edelvives. (POESIA)
GARCÍA TEIJEIRO, Antonio: Versos de agua, Edelvives. (POESIA)
PÉREZ, Daniel: Alicia, Everest. (TEATRE)
SUTCLIFF, Rosemary: Naves negras ante Troya, Vicens Vives. (NARRATIVA. Adaptació de La Ilíada)
"La nueva tierra", per Vicent Martín Bonet
Títol: “La nueva Tierra”
Autor: Jordi Sierra i Fabra
Editorial: Alfaguara. Serie Roja
Any d’edició: 2010
Nombre de pàgines: 327
Gènere: Aventuras con fondo histórico.
Ressenya:
Desde mi punto de vista, como lector frecuente, encuentro esta novela fascinante, además de sumamente explícita en lo referente a la descripción de escenas y es muy realista. Cuenta la historia de Mateo Castells, un joven de 17 años de Sitges, que enrolado en el ejército español parte hacia América a defender su patria y su rey ante los sublevados nativos. Allí sus creencias flaquearán, sus recuerdos se harán más borrosos y sus ideales cambiarán.
El único defecto que he encontrado en su lectura han sido las largas intervenciones de diálogo entre el narrador y su hijo que, con unos discursos históricos y explicaciones tan extensos y precisos que parecían sacados de una crónica de guerra, restaban encanto al relato. Si sólo hubiera intervenido al final de la novela hubiera quedado mucho mejor. Aún así es una obra sobresaliente que no puedes abandonar hasta el final y que recomiendo a todos los públicos, a grandes y a jóvenes.
Nom i curs de l'alumne/a: Vicent Martín Bonet, 3r ESO E
El único defecto que he encontrado en su lectura han sido las largas intervenciones de diálogo entre el narrador y su hijo que, con unos discursos históricos y explicaciones tan extensos y precisos que parecían sacados de una crónica de guerra, restaban encanto al relato. Si sólo hubiera intervenido al final de la novela hubiera quedado mucho mejor. Aún así es una obra sobresaliente que no puedes abandonar hasta el final y que recomiendo a todos los públicos, a grandes y a jóvenes.
Nom i curs de l'alumne/a: Vicent Martín Bonet, 3r ESO E
CONCURS PUNT DE LLIBE: Resultat de la votació
IV Concurs PUNT DE LLIBRE per a la biblioteca de l'IES Sa Colomina
RESULTAT DE LA VOTACIÓ
La votació realitzada el Dia del Centre ha donat com a resultat els següents guanyadors o guanyadores:
1. Categoria A: Premi a l’alumna EVA ROCÍO VILLASBOA CABRERA, d’UECP, pel seu dibuix “Un conte d’animalets”.
2. Categoria B: Premi a l’alumne JOAN CLAPÉS ROIG, de 1r ESO C, pel seu dibuix: “Ens carreguem el medi ambient! Ajunda’ns”.
3. Categoria C: Premi a l’alumna MINGQIN LOU, de 3r d’ESO E, pel seu dibuix: “Declaració d’amor”.
4. Categoria D: Premi a l’alumna IRENE TETTEH MORCILO, de 2n de batxillerat A, pel seu dibuix: “Un arbre de lletres”.
5. Categoría E: Premi a l’alumna NOELIA TORRES SEVILLA, 4t ESO C, pel seu dibuix: “IES Sa Colomina”.
Eivissa, a 30 de març de 2010
1. Categoria A: Premi a l’alumna EVA ROCÍO VILLASBOA CABRERA, d’UECP, pel seu dibuix “Un conte d’animalets”.
2. Categoria B: Premi a l’alumne JOAN CLAPÉS ROIG, de 1r ESO C, pel seu dibuix: “Ens carreguem el medi ambient! Ajunda’ns”.
3. Categoria C: Premi a l’alumna MINGQIN LOU, de 3r d’ESO E, pel seu dibuix: “Declaració d’amor”.
4. Categoria D: Premi a l’alumna IRENE TETTEH MORCILO, de 2n de batxillerat A, pel seu dibuix: “Un arbre de lletres”.
5. Categoría E: Premi a l’alumna NOELIA TORRES SEVILLA, 4t ESO C, pel seu dibuix: “IES Sa Colomina”.
Eivissa, a 30 de març de 2010
VOTACIÓ "PUNT DE LLIBRE"
Demà, 30 de març, DIA DEL CENTRE, podreu votar el vostre punt de llibre preferit de la selecció feta pel jurat que trobareu en el panell del primer pis.
L'horari per votar és de 10 a 11:30 h.
Us esperam!
MUERE MIGUEL DELIBES, ALMA DEL CASTELLANO
El escritor renovó la literatura española y publicó más de 60 obras.- Tenía 89 años
Miguel Delibes ha fallecido hoy en Valladolid a los 89 años, según ha informado su familia. El escritor padecía un cáncer del que fue intervenido en los años noventa. Con su obra Delibes consiguió dar nuevo vuelo a la literatura española, postrada tras el rodillo de la Guerra Civil. Era el último gran referente de las letras castellanas del siglo XX. La capilla ardiente ha quedado instalada desde las doce en el Ayuntamiento. La ciudad ha decretado tres días de luto oficial. Las reacciones a su fallecimiento se han sucedido a lo largo de toda la jornada: "Era la voz austera de un país sumido en el silencio; la más alta cima de la literatura española", ha dicho a través de un telegrama el presidente del Gobierno, José Luis Rodríguez Zapatero. Una gran ovación y gritos emocionados han recibido al cuerpo del literato a su entrada en la Casa Consistorial, donde se han congregado miles de personas. [...]
Més informació a:
http://www.elpais.com/articulo/cultura/Muere/Miguel/Delibes/alma/castellano/elpepucul/20100312elpepucul_2/Tes
UNA DESPEDIDA SENTIDA Y PAUSADA [...]
Valladolid, la ciudad que hace 89 años vio nacer a Miguel Delibes, fallecido este viernes, se ha volcado para despedir a uno de sus más ilustres hijos. Desde primera hora los trabajadores del Ayuntamiento colgaron los carteles in memorian por las calles de la localidad castellana. Sol, frío y el recuerdo a Miguel Delibes. Alrededor de 15.000 personas se acercaron al Ayuntamiento para dar su último adiós al escritor en la capilla ardiente instalada en el Ayutamiento, que cerró sus puertas a las 22.30 horas. Las colas cruzaban de parte a parte la Plaza Mayor de la localidad. [...]
Més informació a:
http://www.elpais.com/articulo/cultura/despedida/sentida/pausada/Miguel/Delibes/elpepucul/20100312elpepucul_10/Tes
Més informació sobre Miguel Delibes a:
http://canales.nortecastilla.es/delibes/
http://cvc.cervantes.es/ACTCULT/delibes/default.htmEl escritor renovó la literatura española y publicó más de 60 obras.- Tenía 89 años
Miguel Delibes ha fallecido hoy en Valladolid a los 89 años, según ha informado su familia. El escritor padecía un cáncer del que fue intervenido en los años noventa. Con su obra Delibes consiguió dar nuevo vuelo a la literatura española, postrada tras el rodillo de la Guerra Civil. Era el último gran referente de las letras castellanas del siglo XX. La capilla ardiente ha quedado instalada desde las doce en el Ayuntamiento. La ciudad ha decretado tres días de luto oficial. Las reacciones a su fallecimiento se han sucedido a lo largo de toda la jornada: "Era la voz austera de un país sumido en el silencio; la más alta cima de la literatura española", ha dicho a través de un telegrama el presidente del Gobierno, José Luis Rodríguez Zapatero. Una gran ovación y gritos emocionados han recibido al cuerpo del literato a su entrada en la Casa Consistorial, donde se han congregado miles de personas. [...]
Més informació a:
http://www.elpais.com/articulo/cultura/Muere/Miguel/Delibes/alma/castellano/elpepucul/20100312elpepucul_2/Tes
UNA DESPEDIDA SENTIDA Y PAUSADA [...]
Valladolid, la ciudad que hace 89 años vio nacer a Miguel Delibes, fallecido este viernes, se ha volcado para despedir a uno de sus más ilustres hijos. Desde primera hora los trabajadores del Ayuntamiento colgaron los carteles in memorian por las calles de la localidad castellana. Sol, frío y el recuerdo a Miguel Delibes. Alrededor de 15.000 personas se acercaron al Ayuntamiento para dar su último adiós al escritor en la capilla ardiente instalada en el Ayutamiento, que cerró sus puertas a las 22.30 horas. Las colas cruzaban de parte a parte la Plaza Mayor de la localidad. [...]
Més informació a:
http://www.elpais.com/articulo/cultura/despedida/sentida/pausada/Miguel/Delibes/elpepucul/20100312elpepucul_10/Tes
Més informació sobre Miguel Delibes a:
http://canales.nortecastilla.es/delibes/
MIGUEL HERNÁNDEZ: 2010, Centenario de su nacimiento
El Centenario del nacimiento del poeta Miguel Hernández en 2010 supone una oportunidad irrepetible de mostrar la riqueza de su legado. Es por ello que la Fundación Cultural Miguel Hernández, el Ayuntamiento de Orihuela y otras entidades y organismos, entre ellos la Generalitat Valenciana, han emprendido la tarea, cargada de responsabilidad y de ilusión, de organizar los actos que conmemoren los cien años del nacimiento del ilustre escritor oriolano, para convertir el Centenario en un verdadero acontecimiento. Ha de ser esta una efemérides que, más allá de 2010, sirva para hacer reflexionar a cualquier persona acerca de la figura del poeta, de su pasado más cercano y del futuro todavía por venir, siempre sin miras estrechas o localistas, y sí universales, como la obra hernandiana.
Este es también el objetivo del sitio web: dar a conocer todas las actividades del Centenario de Miguel Hernández allá donde se celebren.
http://www.miguelhernandezvirtual.com/xml/
Carme Riera, ESCRIPTORA DE L'ANY 2010
La Direcció General de Cultura, d’acord amb el projecte que endegà l’any passat de “L’escriptor de l’any”, emmarcat dins el Pla Integrat del Foment de la Lectura, pretén amb aquesta iniciativa atorgar un reconeixement a una figura literària sòlida de les nostres illes que tingui una trajectòria consolidada, prou traduïda a d’altres llengües, i amb una obra madura i valorada pel públic en general, i escriptors, crítics i professors en particular.
L’any passat, l’escriptor elegit va ser Baltasar Porcel i Pujol, autor d’indubtable reputació per la qualitat i quantitat de la seva obra en les diferents vessants de la literatura que, malauradament, va morir durant el mateix curs en què se’l triava. Enguany, el nomenament recau en Carme Riera i Guilera, una de les millors escriptores mallorquines dels darrers temps, professora universitària a la UAB, especialista en literatura espanyola contemporània, autora de tot un seguit de novel·les de molta anomenada, traduïda a l’espanyol, francès, anglès, alemany, italià o portuguès, entre d’altres llengües, i amb una trajectòria prou coneguda per al públic en general però també per al món acadèmic.
L’objectiu del projecte és el coneixement i la difusió de la seva obra a les Illes, també a la resta dels Països Catalans, l’Estat espanyol, així com també a nivell internacional, tot donant-li un caire no només literari, sinó també barrejant-ho amb altres disciplines com són el teatre, la música, la història i l’art. [...]
Més informació a:
http://www.escriptordelany.com/
http://www.escriptors.com/autors/rierac/obra.php
http://www.joanducros.net/corpus/Carme%20Riera.html
L’any passat, l’escriptor elegit va ser Baltasar Porcel i Pujol, autor d’indubtable reputació per la qualitat i quantitat de la seva obra en les diferents vessants de la literatura que, malauradament, va morir durant el mateix curs en què se’l triava. Enguany, el nomenament recau en Carme Riera i Guilera, una de les millors escriptores mallorquines dels darrers temps, professora universitària a la UAB, especialista en literatura espanyola contemporània, autora de tot un seguit de novel·les de molta anomenada, traduïda a l’espanyol, francès, anglès, alemany, italià o portuguès, entre d’altres llengües, i amb una trajectòria prou coneguda per al públic en general però també per al món acadèmic.
L’objectiu del projecte és el coneixement i la difusió de la seva obra a les Illes, també a la resta dels Països Catalans, l’Estat espanyol, així com també a nivell internacional, tot donant-li un caire no només literari, sinó també barrejant-ho amb altres disciplines com són el teatre, la música, la història i l’art. [...]
Més informació a:
http://www.escriptordelany.com/
http://www.escriptors.com/autors/rierac/obra.php
http://www.joanducros.net/corpus/Carme%20Riera.html
Novetats del mes de març
NOVEL·LA
Muñoz Molina, Antonio: La noche de los tiempos, Ed. Seix Barral
DONACIÓ D'UN LECTOR
ALLENDE, Isabel: La ciudad de las bestias, Areté.
HARVEY, Kathryn (seudònim de Barbara Wood): Stars, RBA editores.
HOLT, Victoria: La luna del cazador, Debolsillo.
JAMES, P. D.: Un impulso criminal, Círculo de lectores.
KING, Stephen: La milla verde (el pasillo de la muerte), Plaza&Janés.
STURLESE: Patricio: El inquisidor, Debolsillo.
VÁZQUEZ FIGUEROA, Alberto: Sicario, Plaza&Janés.
WOOD, Barbara: Armonía rota, Debolsillo.
_: Constantes vitales, Debolsillo.
_: El amuleto, Grijalbo.
_: Los manuscritos de Magdala, Debolsillo.
COL·LECCIÓ LOCAL / ILLES BALEARS
ALCOVER
Muñoz Molina, Antonio: La noche de los tiempos, Ed. Seix Barral
DONACIÓ D'UN LECTOR
ALLENDE, Isabel: La ciudad de las bestias, Areté.
HARVEY, Kathryn (seudònim de Barbara Wood): Stars, RBA editores.
HOLT, Victoria: La luna del cazador, Debolsillo.
JAMES, P. D.: Un impulso criminal, Círculo de lectores.
KING, Stephen: La milla verde (el pasillo de la muerte), Plaza&Janés.
STURLESE: Patricio: El inquisidor, Debolsillo.
VÁZQUEZ FIGUEROA, Alberto: Sicario, Plaza&Janés.
WOOD, Barbara: Armonía rota, Debolsillo.
_: Constantes vitales, Debolsillo.
_: El amuleto, Grijalbo.
_: Los manuscritos de Magdala, Debolsillo.
COL·LECCIÓ LOCAL / ILLES BALEARS
ALCOVER
DIVERLECTURA
PROGRAMA DIVERLECTURA
QUÈ ÉS...
· El programa DIVERLECTURA és un projecte de la biblioteca del centre que pretén fomentar la lectura apropant els llibres a l’alumnat.
· Es tracta d’una activitat voluntària que s’ofereix per a les hores de guàrdia i d’Estudi Assistit.
· Aquest programa compta amb la participació d’un grup d’alumnes que col·laboren habitualment amb la biblioteca.
EN QUÈ CONSISTEIX...
· A la biblioteca del centre hi ha tres caixes que contenen una selecció de llibres de diferent nivell.
· El professorat interessat haurà d’emplenar una graella que recollirà les dades imprescindibles per a poder fer un seguiment de l’activitat.
· El professor/a de l’aula haurà de controlar el contingut de la caixa i l’ús que faci l’alumnat del material.
QUÈ ESPERAM ACONSEGUIR...
· Augmentar el nombre de lectors.
· Augmentar el nombre d’hores dedicades a la lectura dins l’horari lectiu.
· Potenciar el plaer de llegir.
ORDINADORS
NORMES D’ÚS
CONDICIONSEls ordinadors només es poden fer servir per a:
o l’elaboració de treballs
o la consulta d’informació a Internet
o Jocs didàctics relacionats amb les matèries.
Temps d’ús:
o Els esplais.
o A la tarda, un màxim de 30 minuts.
Impressió de documents:
o Només durant l’horari de préstec.
o Només es poden imprimir un màxim de 4 fulls.
PASSES A SEGUIR:
1. Deixar en dipòsit el DNI o el carnet d’estudiant.
2. Comprovar que teclat està en perfectes condicions.
3. Utilitzar l’ordinador segons les condicions abans esmentades.
4. En acabar, tancar el programa i l’aparell.
5. Col.locar la cadira.
Novetats del mes de febrer
POESIA
- Canciones de amor y duda, Ediciones SM.
- Miguel MUÑÁRRIZ: Poesía para los que leen prosa, Visor libros.
- Ueshima ONITSURA: Palabras de luz. 90 Haikus, Miraguano ediciones.
- José GONZÁLEZ TORICES: Teatro de escuela, Pearson Alhambra. (juvenil)
- MOLIÈRE: El enfermo imaginario, La Galera. (juvenil)
- Teresa NÚÑEZ: El hada del abanico verde, Everest. (juvenil)
- Tonya HURLEY: Ghostgirl. ¿Descanse en paz? Alfaguara. (juvenil)
- Tonya HURLEY: Ghostgirl. El retorn, Alfaguara. (juvenil)
- Tonya HURLEY: Ghostgirl. El regreso, Alfaguara. (juvenil)
- Rosa Mª MATEOS RUIZ: Camins de l'aigua de les Illes Balears. Aqüífers i fonts, Govern de les Illes Balears.
NORMES DÚS GENERAL
A la biblioteca:
· No es pot menjar ni beure.
· S’ha de guardar silenci.
· S’han de mantenir en ordre les instal·lacions i el fons de què disposam.
· Els telèfons mòbils han d’estar desconnectats.
· Les motxilles s’han de deixar fora de la sala, en les taquilles.
Abans de sortir, les cadires han de quedar col·locades.
"El valle de los lobos"
Títol: "El valle de los lobos"
Autor: Laura García Gallego
Editorial: SM
Any d'edició: 2008
Nombre de pàgines: 317
Gènere: Aventures i fantasia
Ressenya:
Autor: Laura García Gallego
Editorial: SM
Any d'edició: 2008
Nombre de pàgines: 317
Gènere: Aventures i fantasia
Ressenya:
És un llibre fet per a un públic jove de entre 12 i 15 anys.
Dana, la protagonista, vivia amb la seva família. La tractaven com a tothom, encara que la veien diferent als altres boixos, ja que era una persona solitària i de poques paraules. Un dia el Mestre la va dur a la Torre, que es trobava al Valle de los Lobos. Allà aprendrà a fer màgia, però tendrà un gran enfrontament amb el Mestre.
Nom i curs de l'alumna: Blanca Huedo Aroca, 3r ESO E.Suggeriments
Volem millorar el nostre servei als usuaris.
Si vols fer qualsevol tipus de suggeriment o donar la teva opinió sobre l'adquisició de material, el funcionament de la biblioteca, el blog..., envia'ns un missatge a ntorressegui@gmail.com.
Moltes gràcies per la teva col·laboració.
Si vols fer qualsevol tipus de suggeriment o donar la teva opinió sobre l'adquisició de material, el funcionament de la biblioteca, el blog..., envia'ns un missatge a ntorressegui@gmail.com.
Moltes gràcies per la teva col·laboració.
Com fer una ressenya
T’ha agradat un llibre i vols compartir-lo amb els teus companys?
Si vols que publiquem la teva opinió, envia’ns una ressenya a: ntorressegui@gmail.com
MODEL DE RESSENYA
•Títol:
•Autor:
•Editorial:
•Any d’edició o publicació:
•Nombre de pàgines:
•Gènere:
•Ressenya: (Aquí haureu d’exposar la vostra opinió, podeu dir a quin tipus de públic el recomanarieu i fer una sinopsi del llibre, sense contar el final. Ho heu de fer d’una manera atractiva per cridar l’atenció del possible lector).
•Nom i curs de l’alumne/a:
Si vols que publiquem la teva opinió, envia’ns una ressenya a: ntorressegui@gmail.com
MODEL DE RESSENYA
•Títol:
•Autor:
•Editorial:
•Any d’edició o publicació:
•Nombre de pàgines:
•Gènere:
•Ressenya: (Aquí haureu d’exposar la vostra opinió, podeu dir a quin tipus de públic el recomanarieu i fer una sinopsi del llibre, sense contar el final. Ho heu de fer d’una manera atractiva per cridar l’atenció del possible lector).
•Nom i curs de l’alumne/a:
"Ghost girl. ¿Descanse en paz?", por Elizabeth Huguet
Títol: Ghostgirl, ¿Dencanse en paz?
Autor: Tonya Hurley
Editorial: Alfaguara
Any d’edició o publicació: 2008
Nombre de pàgines: 341
Gènere: Ficció y un poc de por
Ressenya:
Charlotte Usher es sent invisible, fins que un dia ho és de veritat. Pitjor encara, és morta. I tot per culpa d’una gominola. Però la seva mort no li impedeix a Charlotte continuar amb la seva “vida anterior”. Per a ella, el pitjor de ser morta és que ja no tornarà a veure al noi de qui estava enamorada. Per això torna per desfer-se de la seva al·lota... I fer-se popular.
Aquest llibre es per a la gent a la que li agrada el misteri; per això a mi m’ha agradat tant. I a més és molt bonic...si el llegiu ja sabreu per què.
Nom i curs de l’alumna: Elizabeth Huguet, 1r ESO A
Autor: Tonya Hurley
Editorial: Alfaguara
Any d’edició o publicació: 2008
Nombre de pàgines: 341
Gènere: Ficció y un poc de por
Ressenya:
Charlotte Usher es sent invisible, fins que un dia ho és de veritat. Pitjor encara, és morta. I tot per culpa d’una gominola. Però la seva mort no li impedeix a Charlotte continuar amb la seva “vida anterior”. Per a ella, el pitjor de ser morta és que ja no tornarà a veure al noi de qui estava enamorada. Per això torna per desfer-se de la seva al·lota... I fer-se popular.
Aquest llibre es per a la gent a la que li agrada el misteri; per això a mi m’ha agradat tant. I a més és molt bonic...si el llegiu ja sabreu per què.
Nom i curs de l’alumna: Elizabeth Huguet, 1r ESO A
Novetats del mes de gener
NOVETATS DEL MES DE GENER
Auster, Paul: Invisible, Edicions 62. (en català)
Boyne, John: La casa del propósito especial, Publicaciones y ed. Salamandra.
Caso. Ángeles: Contra el viento, (Premio Planeta 2009). Ed. Planeta.
Coelho, Paulo: El vencedor está solo, Ed. Planeta.
Larsson, Asa: Aurora boreal. Columna Ediciones, S.A. (en cátala)
Larsson, Asa: Sang vessada. Columna Ediciones, S.A. (en català)
Juvenil
Hurley, Tonya: Ghostgirl. Ed. Empúries. (en català)
Reger, Rob y Gruner, Jessica: Emily the Strange. Los días perdidos, Ed. SM.
"Medianoche", per Marisol Robado
Títol: Medianoche
Autor: Claudia Gray
Editorial: Montena
Any d’edició: 2009
Nombre de pàgines: 359
Gènere: romàntic-intriga
Ressenya: Bianca és una adolescent que arriba a la acadèmia “Medianoche” amb els seus pares, com a professors. Al poc temps de la seva arribada coneix a Lucas, un noi una mica misteriós, però irresistible per a ella. Després d’uns successos MOLT importants, Lucas haurà de fugir de l’acadèmia.
Fugirà Bianca amb Lucas encara que els seus pares estiguin en contra d’ell? Ho aconseguiran?
En la meva impressió, el llibre es romàntic, misteriós i intrigant perquè a la primera pàgina ja et donen ganes de seguir llegint més. M’ha agradat molt i es molt entretingut. Ho recomanaria per a tots els públics però sobretot a adolescents.
Nom i curs de l’alumna: Marisol Robado Bueno, 3r ESO E
Autor: Claudia Gray
Editorial: Montena
Any d’edició: 2009
Nombre de pàgines: 359
Gènere: romàntic-intriga
Ressenya: Bianca és una adolescent que arriba a la acadèmia “Medianoche” amb els seus pares, com a professors. Al poc temps de la seva arribada coneix a Lucas, un noi una mica misteriós, però irresistible per a ella. Després d’uns successos MOLT importants, Lucas haurà de fugir de l’acadèmia.
Fugirà Bianca amb Lucas encara que els seus pares estiguin en contra d’ell? Ho aconseguiran?
En la meva impressió, el llibre es romàntic, misteriós i intrigant perquè a la primera pàgina ja et donen ganes de seguir llegint més. M’ha agradat molt i es molt entretingut. Ho recomanaria per a tots els públics però sobretot a adolescents.
Nom i curs de l’alumna: Marisol Robado Bueno, 3r ESO E
Premi Neus Balanzat
A Sa Colomina tenim bons escritors i escritores. N'Alícia Ramon Riera, de 3r ESO E, n'és una. Enguany ha guanyat el primer premi de la seva categoria del concurs Neus Balanzat que convoca cada any l'IES Quartó de Portmany. El guardó va estar lliurat en un acte al saló d'actes de l'esmentat institut divendres 15 de gener, amb l'assistència de nombrós públic.
Si recordau, el curs anterior n'Alícia ja havia guanyat un premi del mateix concurs. Esperem que el curs vinent també tengui aquest honor.
Esperam que la seva història vos agradi.
Títol: PURPUREAE VESTES
Eren les cinc i quart de la tarda de dimecres. Na Nerea estava preparant la seva motxilla amb les partitures per anar al conservatori de música de Cas Serres. Una vegada acabada la classe de piano, va anar a la biblioteca que hi ha a la planta baixa . Allí era on sempre se trobava amb la seva millor amiga, na Júlia i on pasava els millors moments de la setmana.
Na Nerea i na Júlia, tenien als seus catorze anys, un caràcter molt semblant.Les dues eren molt xerradores, i sempre reien. Es contaven històries de por i misteri inventades per asustar-se mútuament.
A na Júlia, li encantava la música i la moda, era molt morena, no gaire alta i els seus ulls eren vius i molt misteriosos per el seu color tan fosc. Al seu institut tenia moltíssims amics i es divertia amb ells, però no la entenien tan bé com els seus companys del conservatori; el mateix li passava a na Nerea, una noia alta, prima i amb uns cabells lluents i de color de blat, que feien que els seus ulls, d´un blau intens brillassin com dos fars enmig del mar. Els amics que tenia al conservatori eren més especials, compartien més aficions i els agradava el món de la imaginació, la màgia, la mitologia...
Les dues amigues tenien ganes de poder estrenar el nou conservatori, un edifici que estaven construint a un carrer molt céntric de Vila. Na Júlia era qui més ganes en tenia ja que a més de tocar la viola, li agradava molt ballar i al nou conservatori posarien classes de dansa.
Però passaven els anys i les obres no acabaven. El motiu principal d´aquest retard va ser provocat per el descubriment , d’unes ruines arqueològiques d’una importància tan gran que es va decidir la seva conservació dins el pati central del edifici.
Un dissabte, les dues amigues anaren al cinema a veure la pel·lícula “Àgora’’. Entusiasmades per els decorats, especialment per l’aparició de la biblioteca d´Alexandria, sortiren de la sala, quan ja era fosc i al passar per les tanques del nou conservatori, es van adonar que hi havia una porta mal tancada... es miraren les dues, tragueren una llanterna de la bossa i entraren dins l’edifici inacabat. Agafades de la mà caminaren fins trobar les ruines arqueològiques. Meravellades es sentiren transportades al passat, espectants, fins que de sobte començaren a sentir remors. En silenci intentaven esbrinar qui feia aquell soroll tan estrany i profund.
-És el vigilant que ens ha sentit? va preguntar na Nerea, i mirant-se una a l’altra, saltaren a la vegada dins un hipogeu per amagar-se, però no va apareixer ningú. Tot seguit, estaven mirant, en la penombra, quan van veure una nebulosa de llum cada vegada més gran i després, dins aquella lluentor va aparèixer una misteriosa dama amb un vestit molt elegant, malgrat que semblava d’altra època. El vestit tenia una llarga cua feta d´un luxós teixit de color púrpura, que anava arrossegant pel terra de l’obra, aproximant-se lentament als tètrics hipogeus fins desaparèixer, fent un soroll semblant al que havien sentit abans... Per poder sortir, na Júlia es va agafar a la paret just quan un cilindre metàl·lic va caure al terra. L’agafà, i les dues sortiren correguent .
El diumenge pel matí es van trobar a la pastisseria i na Júlia va treure aquell objecte que havia trobat. Era un cilindre petitet de plom, molt antic i rovellat , al netejar-lo van observar que tenia un tap de metall. Va ser difícil poder-lo obrir, i la sorpresa va ser descobrir un petit i antic pergamí al seu interior. Amb cura el van desplegar i van veure un dibuix molt envellit. S’adonaren que era un antic mapa d´Eivissa, amb alguns punts molt marcats...
La curiositat de les dues va ser tan gran, que decidiren que abans de tornar aquell objecte als arqueòlegs, el podien tenir elles uns dies més, ja que van ser les quals ho van trobar.
El primer punt senyalat al mapa va ser fàcil de localitzar: Sa Caleta, per això
agafàren les bicicletes i se n’hi anaren. Després de recòrrer la costa, van trobar les restes arqueològiques representades al mapa. Aquell lloc no havia estat destruit per la cobdícia humana. Per sort, no hi havien hotels ni apartaments turístics en aquest màgic indret,on es conserven les restes d’un antic poblat mariner fenici.
Les dues amigues, van decidir anar a investigar els dos altres punts assenyalats al curiós pergamí. Ja no va resultar tan fàcil, doncs la configuració del port de Vila havia canviat molt, i el segon punt estava molt borròs.
Na Nerea va anar a la biblioteca a cercar gravats de la Eivissa antiga, però costava molt trobar alguna pista si bé va pensar que a Talamanca podria quedar alguna ruina, així que un matí, les dues amigues agafaren la barqueta del moll i anàren fins l’Illa Plana.
Van perdre la ilusió al adonar-se’n de que tota la costa estava desfeta per la construcció massiva de cases i hotels. Si alguna vegada hi havien viscut els
antics fenicis, ja no en quedava constància. Era més important per els illencs la riquessa obtenguda per el turisme, que la conservació de la nostra rica i antiga història ?
Cansades i decebudes per no trobar restes arqueològiques, baixaren fins unes roques a descansar i menjar els entrepans que portaven a la motxilla, quan es va atracar un home, amb una bona panxeta, moreno, que tenia la pell curtida per la sal i el sol i que portava al seu costat una gosseta peludeta de color gris, anomenada Pruna.
-Al·lotes!. Els hi va preguntar, -Heu vist passar algú amb una barqueta blanca i groga, l” Arròs amb peix”?
- La veritat és que no.
El pobre home estava indignat, doncs li havien robat la petita xalana que utilitzava per arribar al seu llaüt varat a la cala. Els hi va contar que abans no passaven aquestes coses, que la gent deixava les portes de les cases obertes, però tot canvia i...
Tan trist el veren que li varen contar el seu particular descobriment, el del mapa i comprovàren que el darrer punt marcat apuntava a la costa nord-est d’Eivissa, el problema era que no sabien com arribar-hi.
-Ja que heu compartit amb jo aquest mapa, vos portaré amb el meu llaüt bordetjant la costa est a veure si trobam alguna cosa significativa, i així ho feren.
Si recordau, el curs anterior n'Alícia ja havia guanyat un premi del mateix concurs. Esperem que el curs vinent també tengui aquest honor.
Esperam que la seva història vos agradi.
Títol: PURPUREAE VESTES
Eren les cinc i quart de la tarda de dimecres. Na Nerea estava preparant la seva motxilla amb les partitures per anar al conservatori de música de Cas Serres. Una vegada acabada la classe de piano, va anar a la biblioteca que hi ha a la planta baixa . Allí era on sempre se trobava amb la seva millor amiga, na Júlia i on pasava els millors moments de la setmana.
Na Nerea i na Júlia, tenien als seus catorze anys, un caràcter molt semblant.Les dues eren molt xerradores, i sempre reien. Es contaven històries de por i misteri inventades per asustar-se mútuament.
A na Júlia, li encantava la música i la moda, era molt morena, no gaire alta i els seus ulls eren vius i molt misteriosos per el seu color tan fosc. Al seu institut tenia moltíssims amics i es divertia amb ells, però no la entenien tan bé com els seus companys del conservatori; el mateix li passava a na Nerea, una noia alta, prima i amb uns cabells lluents i de color de blat, que feien que els seus ulls, d´un blau intens brillassin com dos fars enmig del mar. Els amics que tenia al conservatori eren més especials, compartien més aficions i els agradava el món de la imaginació, la màgia, la mitologia...
Les dues amigues tenien ganes de poder estrenar el nou conservatori, un edifici que estaven construint a un carrer molt céntric de Vila. Na Júlia era qui més ganes en tenia ja que a més de tocar la viola, li agradava molt ballar i al nou conservatori posarien classes de dansa.
Però passaven els anys i les obres no acabaven. El motiu principal d´aquest retard va ser provocat per el descubriment , d’unes ruines arqueològiques d’una importància tan gran que es va decidir la seva conservació dins el pati central del edifici.
Un dissabte, les dues amigues anaren al cinema a veure la pel·lícula “Àgora’’. Entusiasmades per els decorats, especialment per l’aparició de la biblioteca d´Alexandria, sortiren de la sala, quan ja era fosc i al passar per les tanques del nou conservatori, es van adonar que hi havia una porta mal tancada... es miraren les dues, tragueren una llanterna de la bossa i entraren dins l’edifici inacabat. Agafades de la mà caminaren fins trobar les ruines arqueològiques. Meravellades es sentiren transportades al passat, espectants, fins que de sobte començaren a sentir remors. En silenci intentaven esbrinar qui feia aquell soroll tan estrany i profund.
-És el vigilant que ens ha sentit? va preguntar na Nerea, i mirant-se una a l’altra, saltaren a la vegada dins un hipogeu per amagar-se, però no va apareixer ningú. Tot seguit, estaven mirant, en la penombra, quan van veure una nebulosa de llum cada vegada més gran i després, dins aquella lluentor va aparèixer una misteriosa dama amb un vestit molt elegant, malgrat que semblava d’altra època. El vestit tenia una llarga cua feta d´un luxós teixit de color púrpura, que anava arrossegant pel terra de l’obra, aproximant-se lentament als tètrics hipogeus fins desaparèixer, fent un soroll semblant al que havien sentit abans... Per poder sortir, na Júlia es va agafar a la paret just quan un cilindre metàl·lic va caure al terra. L’agafà, i les dues sortiren correguent .
El diumenge pel matí es van trobar a la pastisseria i na Júlia va treure aquell objecte que havia trobat. Era un cilindre petitet de plom, molt antic i rovellat , al netejar-lo van observar que tenia un tap de metall. Va ser difícil poder-lo obrir, i la sorpresa va ser descobrir un petit i antic pergamí al seu interior. Amb cura el van desplegar i van veure un dibuix molt envellit. S’adonaren que era un antic mapa d´Eivissa, amb alguns punts molt marcats...
La curiositat de les dues va ser tan gran, que decidiren que abans de tornar aquell objecte als arqueòlegs, el podien tenir elles uns dies més, ja que van ser les quals ho van trobar.
El primer punt senyalat al mapa va ser fàcil de localitzar: Sa Caleta, per això
agafàren les bicicletes i se n’hi anaren. Després de recòrrer la costa, van trobar les restes arqueològiques representades al mapa. Aquell lloc no havia estat destruit per la cobdícia humana. Per sort, no hi havien hotels ni apartaments turístics en aquest màgic indret,on es conserven les restes d’un antic poblat mariner fenici.
Les dues amigues, van decidir anar a investigar els dos altres punts assenyalats al curiós pergamí. Ja no va resultar tan fàcil, doncs la configuració del port de Vila havia canviat molt, i el segon punt estava molt borròs.
Na Nerea va anar a la biblioteca a cercar gravats de la Eivissa antiga, però costava molt trobar alguna pista si bé va pensar que a Talamanca podria quedar alguna ruina, així que un matí, les dues amigues agafaren la barqueta del moll i anàren fins l’Illa Plana.
Van perdre la ilusió al adonar-se’n de que tota la costa estava desfeta per la construcció massiva de cases i hotels. Si alguna vegada hi havien viscut els
antics fenicis, ja no en quedava constància. Era més important per els illencs la riquessa obtenguda per el turisme, que la conservació de la nostra rica i antiga història ?
Cansades i decebudes per no trobar restes arqueològiques, baixaren fins unes roques a descansar i menjar els entrepans que portaven a la motxilla, quan es va atracar un home, amb una bona panxeta, moreno, que tenia la pell curtida per la sal i el sol i que portava al seu costat una gosseta peludeta de color gris, anomenada Pruna.
-Al·lotes!. Els hi va preguntar, -Heu vist passar algú amb una barqueta blanca i groga, l” Arròs amb peix”?
- La veritat és que no.
El pobre home estava indignat, doncs li havien robat la petita xalana que utilitzava per arribar al seu llaüt varat a la cala. Els hi va contar que abans no passaven aquestes coses, que la gent deixava les portes de les cases obertes, però tot canvia i...
Tan trist el veren que li varen contar el seu particular descobriment, el del mapa i comprovàren que el darrer punt marcat apuntava a la costa nord-est d’Eivissa, el problema era que no sabien com arribar-hi.
-Ja que heu compartit amb jo aquest mapa, vos portaré amb el meu llaüt bordetjant la costa est a veure si trobam alguna cosa significativa, i així ho feren.
Al sortir el sol s’embarcaren a Talamanca; la passejada va ser preciosa contemplant la costa baixa i suau que anava tornant-se cada vegada més alta i salvatge. Veren penyasegats, corbs marins, fonoll marí creixent dins les roques i una impresionant formació rocosa, el cap Llibrell, on també s’han trobat restes arqueològiques però bastant més al sud que el punt marcat al mapa.
-Ja hi som! va dir en Moi, el gordet pescador; aquest és l’indret:el Pou d’es Lleó, més ben dit, el Canal d’en Martí, cala per on també van arribar els moros feia molts i molts d’anys.
Varen baixar a terra, i començaren a cercar però no trobaren res, fins que un vellet es va adonar que les dues amigues portaven els dits tintats d’aquell color púrpura i els hi va dir que feia uns anys uns arqueòlegs havien estat treballant en aquell cim, damunt la platja i que també tenien les puntes dels dits tintades del mateix color.
Na Júlia i na Nerea estaven sorpreses, ja que es van embrutar els dits quan
obriren el cilindre de l’hipogeu i no havien conseguit llevar-se aquell color tan intens. Just després, na Pruna va començar a olorar les puntes dels dits de les noies, i tot seguit, es va posar a còrrer cim cap amunt.
Les dues amigues i en Moi, van buscar la gosseta, fins que la van trobar escarvant en un lloc on la terra estava ja humida, i cada vegada apareixien més i més cornets de tots tamanys, alguns romputs i altres sencers, però tots tenien un cosa en comú, el color púrpura lluent al seu interior. Tots estaven ajudant a na Pruna a llevar terra, fins que les sever ungles varen xocar amb una superfície molt dura, rígida i llenegosa. Quan van acabar de desenterrar aquella llosa, l’unic que hi havia de curiós era que tenia un forat redó i profund,. La varen intentar aixecar però no podien de cap de les maneres, fins que de sobte a na Nerea li vingué un objecte al cap: la càpsula
cilíndrica. Se la va treurer de la butxaca, i va introduir-la al foradet. Va encaixar perfectamen, però només es va sentir un petit ‘’clic’’. En Moisès va torna a provar d’aixecar la llosa, i aquest cop, la va obrir i es van quedar meravellats amb el seu descobriment.Es tractava d’unes restes arqueològiques. Eren monedes, ceràmica, i el més sorprenent de tot , l’esquelet d’una dama que curiosament conservava intacte el seu vestit de color púrpura.
El seguent dia les amigues van anar a la biblioteca, van començar a cercar informació sobre la relació entre aquells tres jaciments d’Eivissa i el magnífic color púrpura que encara perdurava intacte. Van trobar un llibre anomenat ‘’Purpureae vestes’’, on explicava que en l’època feniciopúnica, només s’obtenien a Eivissa aquestos tints, que fabricaven matxacant el gland dels crustàcis mesclats amb sal. El color purpre que se n’obtè, era utilitzat per fabricar luxoses vestimentes, que exportaven per tot el Mediterrani. Però aquestes prendes únicament les portaven gent molt poderosa.
Na Nerea i na Júlia van comprendre que aquella dona havia deixat aquell petit secret perquè algú el descobrís i així poguessin saber més coses sobre la nostra rica i màgica història antiga que perdura ja que els reis, els papes i els cardenals encara el segueixen lluint, i tambè.. la misteriosa dama del consevatori.
-Ja hi som! va dir en Moi, el gordet pescador; aquest és l’indret:el Pou d’es Lleó, més ben dit, el Canal d’en Martí, cala per on també van arribar els moros feia molts i molts d’anys.
Varen baixar a terra, i començaren a cercar però no trobaren res, fins que un vellet es va adonar que les dues amigues portaven els dits tintats d’aquell color púrpura i els hi va dir que feia uns anys uns arqueòlegs havien estat treballant en aquell cim, damunt la platja i que també tenien les puntes dels dits tintades del mateix color.
Na Júlia i na Nerea estaven sorpreses, ja que es van embrutar els dits quan
obriren el cilindre de l’hipogeu i no havien conseguit llevar-se aquell color tan intens. Just després, na Pruna va començar a olorar les puntes dels dits de les noies, i tot seguit, es va posar a còrrer cim cap amunt.
Les dues amigues i en Moi, van buscar la gosseta, fins que la van trobar escarvant en un lloc on la terra estava ja humida, i cada vegada apareixien més i més cornets de tots tamanys, alguns romputs i altres sencers, però tots tenien un cosa en comú, el color púrpura lluent al seu interior. Tots estaven ajudant a na Pruna a llevar terra, fins que les sever ungles varen xocar amb una superfície molt dura, rígida i llenegosa. Quan van acabar de desenterrar aquella llosa, l’unic que hi havia de curiós era que tenia un forat redó i profund,. La varen intentar aixecar però no podien de cap de les maneres, fins que de sobte a na Nerea li vingué un objecte al cap: la càpsula
cilíndrica. Se la va treurer de la butxaca, i va introduir-la al foradet. Va encaixar perfectamen, però només es va sentir un petit ‘’clic’’. En Moisès va torna a provar d’aixecar la llosa, i aquest cop, la va obrir i es van quedar meravellats amb el seu descobriment.Es tractava d’unes restes arqueològiques. Eren monedes, ceràmica, i el més sorprenent de tot , l’esquelet d’una dama que curiosament conservava intacte el seu vestit de color púrpura.
El seguent dia les amigues van anar a la biblioteca, van començar a cercar informació sobre la relació entre aquells tres jaciments d’Eivissa i el magnífic color púrpura que encara perdurava intacte. Van trobar un llibre anomenat ‘’Purpureae vestes’’, on explicava que en l’època feniciopúnica, només s’obtenien a Eivissa aquestos tints, que fabricaven matxacant el gland dels crustàcis mesclats amb sal. El color purpre que se n’obtè, era utilitzat per fabricar luxoses vestimentes, que exportaven per tot el Mediterrani. Però aquestes prendes únicament les portaven gent molt poderosa.
Na Nerea i na Júlia van comprendre que aquella dona havia deixat aquell petit secret perquè algú el descobrís i així poguessin saber més coses sobre la nostra rica i màgica història antiga que perdura ja que els reis, els papes i els cardenals encara el segueixen lluint, i tambè.. la misteriosa dama del consevatori.
Convocatòria PUNT DE LLIBRE
IV Concurs
PUNT DE LLIBRE
per a la biblioteca de l’IES Sa Colomina
1. Podran participar els/les alumnes maticulats/ades en aquest centre en aquest curs acadèmic (2009-2010).
2. S’estableixen quatre categories diferents: A (ASCE), B (1r ESO), C (2n, 3r i 4t ESO), D (batxillerat i cicles formatius) i E (disseny gràfic amb gimp). Hi haurà un premi per a cada una de les categories, el qual consistirà en vals per a l’adquisició de material (llibres, música...). El jurat es reserva la possibilitat de deixar deserts els premis, de concedir accéssits o de concedir-los ex aequo.
3. El tema del dibuix per al punt de lectura estarà preferentment relacionat amb el llibre i la lectura, i amb el mediambient.
4. Els dibuixos es realitzaran en un tamany aproximat de 18x5 cm. i s’aferraran en una cartolina DIN A 4.
5. Els treballs es podran presentar fins al dia 19 de març en la biblioteca del centre, de dilluns a divendres, durant l’horari de préstec. Al darrere del full es farà constar el nom de l’autor/a, el curs i el grup al qual pertany.
6. Els punts de lectura presentats s’exposaran al públic el Dia del Centre (30 de març) i tot el personal podrà votar el seu preferit de la selecció feta prèviament pel jurat.
7. L’organització no es farà responsable dels danys que s’hi puguin produir durant l’exposició al públic.
8. El jurat estarà integrat per: alumnes ajudants de biblioteca; un professor o professora dels Departament d’Educació Plástica i Visual, Ciències Naturals i Informàtica; Antònia Cardona (Directora) i Neus Torres (coordinadora de la biblioteca).
9. El nom dels guanyadors o guanyadores es farà públic el 23 d’abril (Dia de Sant Jordi.) i en el mateix acte es lliuraran els premis.
"El emblema del traidor ", per Vicent Martín Bonet
• Títol: El emblema del traidor
• Autor: Juan Gómez-Jurado
• Editorial: Plaza y Janés
• Any d’edició o publicació: 2008
• Nombre de pàgines: 460
• Gènere: “thriller”
• Ressenya: Una novel·la on es fonen massoneria, nazisme, traïció i amor de forma que, plena de sorpreses, tracta sobre la recerca de la veritat i l’alt preu que hi ha que pagar per trobar-la. Està ambientada al Munich d’entre guerres i al sud d’Àfrica. És una història magnetitzant que et té enganxat fins al final. No dubteu a llegir-la!!!!.
• Nom i curs de l’alumne/a: Vicent Martín Bonet. 3r E
• Autor: Juan Gómez-Jurado
• Editorial: Plaza y Janés
• Any d’edició o publicació: 2008
• Nombre de pàgines: 460
• Gènere: “thriller”
• Ressenya: Una novel·la on es fonen massoneria, nazisme, traïció i amor de forma que, plena de sorpreses, tracta sobre la recerca de la veritat i l’alt preu que hi ha que pagar per trobar-la. Està ambientada al Munich d’entre guerres i al sud d’Àfrica. És una història magnetitzant que et té enganxat fins al final. No dubteu a llegir-la!!!!.
• Nom i curs de l’alumne/a: Vicent Martín Bonet. 3r E
Poesia Sara Torres 2n BTX A
Allá gira la esquina,
y se dirige hacia nosotros,
con paso firme, puntual a su cita.
Tentadora e insinuante,
nos fascina con su dulce aroma
arropado con destellos de oro y plata,
tan espléndida como siempre,
porque aunque pasen los años
ella sigue igual de sugerente.
Y aún cuando algunos
cuchichean a su paso,
la miran de reojo,
y muestran… su reprobación,
ella, ajena,
coquetea con todos
y nos dirige un tierno guiño
con su carita de ángel
y nos roza y nos envuelve
con su melena de oropel.
Y como en un suspiro
acerca nuestros corazones
y nos muestra su alma
cálida… turbadora
mágica y terrenal,
tan soñadora y tan real,
llena de buenas intenciones
y fantásticos deseos
que se cumplirán… o no,
pero que siempre nos llenarán
de esperanza.
Bienvenida… de nuevo,
mi preciosa… Navidad.
Sara Torres Marí
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
Llicència
Biblioteca IES Sa Colomina està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 3.0 No adaptada de Creative Commons