
Curmetratge INVASI脫 SUBTIL, basat en el relat de Pere Calders
(Invasi贸 subtil i altres contes) |
A l'Hostal Punta Marina, de Tossa, vaig con猫ixer un japon猫s desconcertant, que no s'assemblava en cap aspecte a la idea que jo tenia formada d'aquesta mena d'orientals.
A l'hora de sopar, va asseure's a la meva taula, despr茅s de demanar-me perm铆s sense gaire cerim貌nia. Em va cridar l'atenci贸 el fet que no tenia els ulls oblics ni la pell groguenca. Al contrari: en q眉esti贸 de color tirava a galtes rosades i a cabell rossenc.
Jo estava encuriosit per veure quins plats demanaria. Confesso que era una actitud pueril, esperant que encarregu茅s plats poc corrents o combinacions ex貌tiques. El cas 茅s que em va sorprendre fent-se servir amanida -"amb for莽a ceba", digu茅-, cap i pota, molls a la brasa i ametlles torrades. Al final, caf猫, una copa de conyac i una breva.
M'havia imaginat que el japon猫 menjaria amb una pulcritud exagerada, irritant i tot, pin莽ant els aliments com si fossin peces de rellotgeria. Per貌 no fou pas aix铆: l'home se servia del ganivet i la forquilla amb una gran desimboltura, i mastegava a boca plena sense complicacions est猫tiques. A mi, la veritat, em feia trontollar els partits presos.
D'altra banda, parlava catal脿 com qualsevol de nosaltres, sense ni una ombra de cap accent foraster. Aix貌 no era tan estrany, si es considera que aquesta gent 茅s molt estudiosa i llesta en gran manera. Per貌 a mi em feia sentir inferior, perqu猫 no s茅 ni un borrall de japon猫s. 脡s curi贸s de constatar que, el toc estranger a l'entrevista, l'hi posava jo, condicionant tota la meva actuaci贸 -gestos, paraules, entrades de conversa-, al fet que el meu interlocutor era japon猫s. Ell, en canvi, estava fresc com una rosa.
Jo creia que aquell home devia 茅sser representant o venedor d'aparells fotogr脿fics, o de transistors. Qui sap si de perles cultivades... Vaig provar tots aquells temes i ell els apart脿 amb un ample moviment del bra莽. "Venc sants d'Olot, jo", digu茅. "Encara hi ha mercat?", vaig preguntar-li. I em va dir que s铆, que anava de baixa per貌 que ell es defensava. Feia la zona sud de la Pen铆nsula, i va afirmar que, aix铆 que tenia un descans o venien dues festes seguides, cap a casa falta gent...
|
-No hi ha res com a cas! -rebl脿 amb un aire de satisfacci贸.
-Viviu al nostre pa铆s?
-I doncs? On voleu que visqui?
S铆, 茅s clar, s贸n rodamons i es fiquen pertot arreu. Me'l vaig tornar a mirar i asseguro que cap detall, ni en la roba ni en la figura, no delatava la seva proced猫ncia japonesa. Fins i tot duia un escut del Futbol de Club Barcelona a la solapa.
Tot plegat era molt sospit贸s, i em va capficar. La meva dona s'havia fet servir el sopar a l'habitaci贸, perqu猫 estava una mica empiocada; vaig contar-li l'aventura, adornant el relat amb les meves aprensions: si molt conv茅, es tractava d'un espia.
-I d'on ho has tret que 茅s japon猫s? -em pregunt脿 ella.
Vaig riure, potser no de bona gana, compadit de la seva innoc猫ncia.
-Els conec d'una hora lluny... -vaig contestar-li.
-Que vols dir que n'has vistos gaires?
-No, per貌 els clisso de seguida!
-T'ho ha dit ell, que era japon猫s?
-Ni una sola vegada. S贸n astuts...
-T'ho ha dit alg煤?
-Ning煤 no m'ha dit res, ni falta que em fa. Tinc l'instint esmolad铆ssim!
Ens vam barallar. Sempre em burxa dient-me que s贸c malpensat i que qualsevol dia tindr茅 un disgust dels grossos. Com si no em conegu茅s prou! Sembla que es complagui a no raonar i 茅s d'una candidesa incre茂ble.
Aquella nit vaig dormir poc i malament. No em podia treure el japon猫s del cap. Perqu猫 mentre es presentin com s贸n, amb la rialleta, les rever猫ncies i aquella mirada de trav茅s, hi haur脿 manera de defensar-se'n. Aix铆 ho espero! Per貌 si comencen a venir amb tanta de simulaci贸 i d'aparat ful, donaran molta feina. | |