1 comentarios
Etiquetas:
Suggeriments
Suggeriments
Volem millorar el nostre servei als usuaris.
Si vols fer qualsevol tipus de suggeriment o donar la teva opinió sobre l'adquisició de material, el funcionament de la biblioteca, el blog..., envia'ns un missatge a ntorressegui@gmail.com.
Moltes gràcies per la teva col·laboració.
Si vols fer qualsevol tipus de suggeriment o donar la teva opinió sobre l'adquisició de material, el funcionament de la biblioteca, el blog..., envia'ns un missatge a ntorressegui@gmail.com.
Moltes gràcies per la teva col·laboració.
Com fer una ressenya
T’ha agradat un llibre i vols compartir-lo amb els teus companys?
Si vols que publiquem la teva opinió, envia’ns una ressenya a: ntorressegui@gmail.com
MODEL DE RESSENYA
•Títol:
•Autor:
•Editorial:
•Any d’edició o publicació:
•Nombre de pàgines:
•Gènere:
•Ressenya: (Aquí haureu d’exposar la vostra opinió, podeu dir a quin tipus de públic el recomanarieu i fer una sinopsi del llibre, sense contar el final. Ho heu de fer d’una manera atractiva per cridar l’atenció del possible lector).
•Nom i curs de l’alumne/a:
Si vols que publiquem la teva opinió, envia’ns una ressenya a: ntorressegui@gmail.com
MODEL DE RESSENYA
•Títol:
•Autor:
•Editorial:
•Any d’edició o publicació:
•Nombre de pàgines:
•Gènere:
•Ressenya: (Aquí haureu d’exposar la vostra opinió, podeu dir a quin tipus de públic el recomanarieu i fer una sinopsi del llibre, sense contar el final. Ho heu de fer d’una manera atractiva per cridar l’atenció del possible lector).
•Nom i curs de l’alumne/a:
"Ghost girl. ¿Descanse en paz?", por Elizabeth Huguet
Títol: Ghostgirl, ¿Dencanse en paz?
Autor: Tonya Hurley
Editorial: Alfaguara
Any d’edició o publicació: 2008
Nombre de pàgines: 341
Gènere: Ficció y un poc de por
Ressenya:
Charlotte Usher es sent invisible, fins que un dia ho és de veritat. Pitjor encara, és morta. I tot per culpa d’una gominola. Però la seva mort no li impedeix a Charlotte continuar amb la seva “vida anterior”. Per a ella, el pitjor de ser morta és que ja no tornarà a veure al noi de qui estava enamorada. Per això torna per desfer-se de la seva al·lota... I fer-se popular.
Aquest llibre es per a la gent a la que li agrada el misteri; per això a mi m’ha agradat tant. I a més és molt bonic...si el llegiu ja sabreu per què.
Nom i curs de l’alumna: Elizabeth Huguet, 1r ESO A
Autor: Tonya Hurley
Editorial: Alfaguara
Any d’edició o publicació: 2008
Nombre de pàgines: 341
Gènere: Ficció y un poc de por
Ressenya:
Charlotte Usher es sent invisible, fins que un dia ho és de veritat. Pitjor encara, és morta. I tot per culpa d’una gominola. Però la seva mort no li impedeix a Charlotte continuar amb la seva “vida anterior”. Per a ella, el pitjor de ser morta és que ja no tornarà a veure al noi de qui estava enamorada. Per això torna per desfer-se de la seva al·lota... I fer-se popular.
Aquest llibre es per a la gent a la que li agrada el misteri; per això a mi m’ha agradat tant. I a més és molt bonic...si el llegiu ja sabreu per què.
Nom i curs de l’alumna: Elizabeth Huguet, 1r ESO A
Novetats del mes de gener
NOVETATS DEL MES DE GENER
Auster, Paul: Invisible, Edicions 62. (en català)
Boyne, John: La casa del propósito especial, Publicaciones y ed. Salamandra.
Caso. Ángeles: Contra el viento, (Premio Planeta 2009). Ed. Planeta.
Coelho, Paulo: El vencedor está solo, Ed. Planeta.
Larsson, Asa: Aurora boreal. Columna Ediciones, S.A. (en cátala)
Larsson, Asa: Sang vessada. Columna Ediciones, S.A. (en català)
Juvenil
Hurley, Tonya: Ghostgirl. Ed. Empúries. (en català)
Reger, Rob y Gruner, Jessica: Emily the Strange. Los días perdidos, Ed. SM.
"Medianoche", per Marisol Robado
Títol: Medianoche
Autor: Claudia Gray
Editorial: Montena
Any d’edició: 2009
Nombre de pàgines: 359
Gènere: romàntic-intriga
Ressenya: Bianca és una adolescent que arriba a la acadèmia “Medianoche” amb els seus pares, com a professors. Al poc temps de la seva arribada coneix a Lucas, un noi una mica misteriós, però irresistible per a ella. Després d’uns successos MOLT importants, Lucas haurà de fugir de l’acadèmia.
Fugirà Bianca amb Lucas encara que els seus pares estiguin en contra d’ell? Ho aconseguiran?
En la meva impressió, el llibre es romàntic, misteriós i intrigant perquè a la primera pàgina ja et donen ganes de seguir llegint més. M’ha agradat molt i es molt entretingut. Ho recomanaria per a tots els públics però sobretot a adolescents.
Nom i curs de l’alumna: Marisol Robado Bueno, 3r ESO E
Autor: Claudia Gray
Editorial: Montena
Any d’edició: 2009
Nombre de pàgines: 359
Gènere: romàntic-intriga
Ressenya: Bianca és una adolescent que arriba a la acadèmia “Medianoche” amb els seus pares, com a professors. Al poc temps de la seva arribada coneix a Lucas, un noi una mica misteriós, però irresistible per a ella. Després d’uns successos MOLT importants, Lucas haurà de fugir de l’acadèmia.
Fugirà Bianca amb Lucas encara que els seus pares estiguin en contra d’ell? Ho aconseguiran?
En la meva impressió, el llibre es romàntic, misteriós i intrigant perquè a la primera pàgina ja et donen ganes de seguir llegint més. M’ha agradat molt i es molt entretingut. Ho recomanaria per a tots els públics però sobretot a adolescents.
Nom i curs de l’alumna: Marisol Robado Bueno, 3r ESO E
Premi Neus Balanzat
A Sa Colomina tenim bons escritors i escritores. N'Alícia Ramon Riera, de 3r ESO E, n'és una. Enguany ha guanyat el primer premi de la seva categoria del concurs Neus Balanzat que convoca cada any l'IES Quartó de Portmany. El guardó va estar lliurat en un acte al saló d'actes de l'esmentat institut divendres 15 de gener, amb l'assistència de nombrós públic.
Si recordau, el curs anterior n'Alícia ja havia guanyat un premi del mateix concurs. Esperem que el curs vinent també tengui aquest honor.
Esperam que la seva història vos agradi.
Títol: PURPUREAE VESTES
Eren les cinc i quart de la tarda de dimecres. Na Nerea estava preparant la seva motxilla amb les partitures per anar al conservatori de música de Cas Serres. Una vegada acabada la classe de piano, va anar a la biblioteca que hi ha a la planta baixa . Allí era on sempre se trobava amb la seva millor amiga, na Júlia i on pasava els millors moments de la setmana.
Na Nerea i na Júlia, tenien als seus catorze anys, un caràcter molt semblant.Les dues eren molt xerradores, i sempre reien. Es contaven històries de por i misteri inventades per asustar-se mútuament.
A na Júlia, li encantava la música i la moda, era molt morena, no gaire alta i els seus ulls eren vius i molt misteriosos per el seu color tan fosc. Al seu institut tenia moltíssims amics i es divertia amb ells, però no la entenien tan bé com els seus companys del conservatori; el mateix li passava a na Nerea, una noia alta, prima i amb uns cabells lluents i de color de blat, que feien que els seus ulls, d´un blau intens brillassin com dos fars enmig del mar. Els amics que tenia al conservatori eren més especials, compartien més aficions i els agradava el món de la imaginació, la màgia, la mitologia...
Les dues amigues tenien ganes de poder estrenar el nou conservatori, un edifici que estaven construint a un carrer molt céntric de Vila. Na Júlia era qui més ganes en tenia ja que a més de tocar la viola, li agradava molt ballar i al nou conservatori posarien classes de dansa.
Però passaven els anys i les obres no acabaven. El motiu principal d´aquest retard va ser provocat per el descubriment , d’unes ruines arqueològiques d’una importància tan gran que es va decidir la seva conservació dins el pati central del edifici.
Un dissabte, les dues amigues anaren al cinema a veure la pel·lícula “Àgora’’. Entusiasmades per els decorats, especialment per l’aparició de la biblioteca d´Alexandria, sortiren de la sala, quan ja era fosc i al passar per les tanques del nou conservatori, es van adonar que hi havia una porta mal tancada... es miraren les dues, tragueren una llanterna de la bossa i entraren dins l’edifici inacabat. Agafades de la mà caminaren fins trobar les ruines arqueològiques. Meravellades es sentiren transportades al passat, espectants, fins que de sobte començaren a sentir remors. En silenci intentaven esbrinar qui feia aquell soroll tan estrany i profund.
-És el vigilant que ens ha sentit? va preguntar na Nerea, i mirant-se una a l’altra, saltaren a la vegada dins un hipogeu per amagar-se, però no va apareixer ningú. Tot seguit, estaven mirant, en la penombra, quan van veure una nebulosa de llum cada vegada més gran i després, dins aquella lluentor va aparèixer una misteriosa dama amb un vestit molt elegant, malgrat que semblava d’altra època. El vestit tenia una llarga cua feta d´un luxós teixit de color púrpura, que anava arrossegant pel terra de l’obra, aproximant-se lentament als tètrics hipogeus fins desaparèixer, fent un soroll semblant al que havien sentit abans... Per poder sortir, na Júlia es va agafar a la paret just quan un cilindre metàl·lic va caure al terra. L’agafà, i les dues sortiren correguent .
El diumenge pel matí es van trobar a la pastisseria i na Júlia va treure aquell objecte que havia trobat. Era un cilindre petitet de plom, molt antic i rovellat , al netejar-lo van observar que tenia un tap de metall. Va ser difícil poder-lo obrir, i la sorpresa va ser descobrir un petit i antic pergamí al seu interior. Amb cura el van desplegar i van veure un dibuix molt envellit. S’adonaren que era un antic mapa d´Eivissa, amb alguns punts molt marcats...
La curiositat de les dues va ser tan gran, que decidiren que abans de tornar aquell objecte als arqueòlegs, el podien tenir elles uns dies més, ja que van ser les quals ho van trobar.
El primer punt senyalat al mapa va ser fàcil de localitzar: Sa Caleta, per això
agafàren les bicicletes i se n’hi anaren. Després de recòrrer la costa, van trobar les restes arqueològiques representades al mapa. Aquell lloc no havia estat destruit per la cobdícia humana. Per sort, no hi havien hotels ni apartaments turístics en aquest màgic indret,on es conserven les restes d’un antic poblat mariner fenici.
Les dues amigues, van decidir anar a investigar els dos altres punts assenyalats al curiós pergamí. Ja no va resultar tan fàcil, doncs la configuració del port de Vila havia canviat molt, i el segon punt estava molt borròs.
Na Nerea va anar a la biblioteca a cercar gravats de la Eivissa antiga, però costava molt trobar alguna pista si bé va pensar que a Talamanca podria quedar alguna ruina, així que un matí, les dues amigues agafaren la barqueta del moll i anàren fins l’Illa Plana.
Van perdre la ilusió al adonar-se’n de que tota la costa estava desfeta per la construcció massiva de cases i hotels. Si alguna vegada hi havien viscut els
antics fenicis, ja no en quedava constància. Era més important per els illencs la riquessa obtenguda per el turisme, que la conservació de la nostra rica i antiga història ?
Cansades i decebudes per no trobar restes arqueològiques, baixaren fins unes roques a descansar i menjar els entrepans que portaven a la motxilla, quan es va atracar un home, amb una bona panxeta, moreno, que tenia la pell curtida per la sal i el sol i que portava al seu costat una gosseta peludeta de color gris, anomenada Pruna.
-Al·lotes!. Els hi va preguntar, -Heu vist passar algú amb una barqueta blanca i groga, l” Arròs amb peix”?
- La veritat és que no.
El pobre home estava indignat, doncs li havien robat la petita xalana que utilitzava per arribar al seu llaüt varat a la cala. Els hi va contar que abans no passaven aquestes coses, que la gent deixava les portes de les cases obertes, però tot canvia i...
Tan trist el veren que li varen contar el seu particular descobriment, el del mapa i comprovàren que el darrer punt marcat apuntava a la costa nord-est d’Eivissa, el problema era que no sabien com arribar-hi.
-Ja que heu compartit amb jo aquest mapa, vos portaré amb el meu llaüt bordetjant la costa est a veure si trobam alguna cosa significativa, i així ho feren.
Si recordau, el curs anterior n'Alícia ja havia guanyat un premi del mateix concurs. Esperem que el curs vinent també tengui aquest honor.
Esperam que la seva història vos agradi.
Títol: PURPUREAE VESTES
Eren les cinc i quart de la tarda de dimecres. Na Nerea estava preparant la seva motxilla amb les partitures per anar al conservatori de música de Cas Serres. Una vegada acabada la classe de piano, va anar a la biblioteca que hi ha a la planta baixa . Allí era on sempre se trobava amb la seva millor amiga, na Júlia i on pasava els millors moments de la setmana.
Na Nerea i na Júlia, tenien als seus catorze anys, un caràcter molt semblant.Les dues eren molt xerradores, i sempre reien. Es contaven històries de por i misteri inventades per asustar-se mútuament.
A na Júlia, li encantava la música i la moda, era molt morena, no gaire alta i els seus ulls eren vius i molt misteriosos per el seu color tan fosc. Al seu institut tenia moltíssims amics i es divertia amb ells, però no la entenien tan bé com els seus companys del conservatori; el mateix li passava a na Nerea, una noia alta, prima i amb uns cabells lluents i de color de blat, que feien que els seus ulls, d´un blau intens brillassin com dos fars enmig del mar. Els amics que tenia al conservatori eren més especials, compartien més aficions i els agradava el món de la imaginació, la màgia, la mitologia...
Les dues amigues tenien ganes de poder estrenar el nou conservatori, un edifici que estaven construint a un carrer molt céntric de Vila. Na Júlia era qui més ganes en tenia ja que a més de tocar la viola, li agradava molt ballar i al nou conservatori posarien classes de dansa.
Però passaven els anys i les obres no acabaven. El motiu principal d´aquest retard va ser provocat per el descubriment , d’unes ruines arqueològiques d’una importància tan gran que es va decidir la seva conservació dins el pati central del edifici.
Un dissabte, les dues amigues anaren al cinema a veure la pel·lícula “Àgora’’. Entusiasmades per els decorats, especialment per l’aparició de la biblioteca d´Alexandria, sortiren de la sala, quan ja era fosc i al passar per les tanques del nou conservatori, es van adonar que hi havia una porta mal tancada... es miraren les dues, tragueren una llanterna de la bossa i entraren dins l’edifici inacabat. Agafades de la mà caminaren fins trobar les ruines arqueològiques. Meravellades es sentiren transportades al passat, espectants, fins que de sobte començaren a sentir remors. En silenci intentaven esbrinar qui feia aquell soroll tan estrany i profund.
-És el vigilant que ens ha sentit? va preguntar na Nerea, i mirant-se una a l’altra, saltaren a la vegada dins un hipogeu per amagar-se, però no va apareixer ningú. Tot seguit, estaven mirant, en la penombra, quan van veure una nebulosa de llum cada vegada més gran i després, dins aquella lluentor va aparèixer una misteriosa dama amb un vestit molt elegant, malgrat que semblava d’altra època. El vestit tenia una llarga cua feta d´un luxós teixit de color púrpura, que anava arrossegant pel terra de l’obra, aproximant-se lentament als tètrics hipogeus fins desaparèixer, fent un soroll semblant al que havien sentit abans... Per poder sortir, na Júlia es va agafar a la paret just quan un cilindre metàl·lic va caure al terra. L’agafà, i les dues sortiren correguent .
El diumenge pel matí es van trobar a la pastisseria i na Júlia va treure aquell objecte que havia trobat. Era un cilindre petitet de plom, molt antic i rovellat , al netejar-lo van observar que tenia un tap de metall. Va ser difícil poder-lo obrir, i la sorpresa va ser descobrir un petit i antic pergamí al seu interior. Amb cura el van desplegar i van veure un dibuix molt envellit. S’adonaren que era un antic mapa d´Eivissa, amb alguns punts molt marcats...
La curiositat de les dues va ser tan gran, que decidiren que abans de tornar aquell objecte als arqueòlegs, el podien tenir elles uns dies més, ja que van ser les quals ho van trobar.
El primer punt senyalat al mapa va ser fàcil de localitzar: Sa Caleta, per això
agafàren les bicicletes i se n’hi anaren. Després de recòrrer la costa, van trobar les restes arqueològiques representades al mapa. Aquell lloc no havia estat destruit per la cobdícia humana. Per sort, no hi havien hotels ni apartaments turístics en aquest màgic indret,on es conserven les restes d’un antic poblat mariner fenici.
Les dues amigues, van decidir anar a investigar els dos altres punts assenyalats al curiós pergamí. Ja no va resultar tan fàcil, doncs la configuració del port de Vila havia canviat molt, i el segon punt estava molt borròs.
Na Nerea va anar a la biblioteca a cercar gravats de la Eivissa antiga, però costava molt trobar alguna pista si bé va pensar que a Talamanca podria quedar alguna ruina, així que un matí, les dues amigues agafaren la barqueta del moll i anàren fins l’Illa Plana.
Van perdre la ilusió al adonar-se’n de que tota la costa estava desfeta per la construcció massiva de cases i hotels. Si alguna vegada hi havien viscut els
antics fenicis, ja no en quedava constància. Era més important per els illencs la riquessa obtenguda per el turisme, que la conservació de la nostra rica i antiga història ?
Cansades i decebudes per no trobar restes arqueològiques, baixaren fins unes roques a descansar i menjar els entrepans que portaven a la motxilla, quan es va atracar un home, amb una bona panxeta, moreno, que tenia la pell curtida per la sal i el sol i que portava al seu costat una gosseta peludeta de color gris, anomenada Pruna.
-Al·lotes!. Els hi va preguntar, -Heu vist passar algú amb una barqueta blanca i groga, l” Arròs amb peix”?
- La veritat és que no.
El pobre home estava indignat, doncs li havien robat la petita xalana que utilitzava per arribar al seu llaüt varat a la cala. Els hi va contar que abans no passaven aquestes coses, que la gent deixava les portes de les cases obertes, però tot canvia i...
Tan trist el veren que li varen contar el seu particular descobriment, el del mapa i comprovàren que el darrer punt marcat apuntava a la costa nord-est d’Eivissa, el problema era que no sabien com arribar-hi.
-Ja que heu compartit amb jo aquest mapa, vos portaré amb el meu llaüt bordetjant la costa est a veure si trobam alguna cosa significativa, i així ho feren.
Al sortir el sol s’embarcaren a Talamanca; la passejada va ser preciosa contemplant la costa baixa i suau que anava tornant-se cada vegada més alta i salvatge. Veren penyasegats, corbs marins, fonoll marí creixent dins les roques i una impresionant formació rocosa, el cap Llibrell, on també s’han trobat restes arqueològiques però bastant més al sud que el punt marcat al mapa.
-Ja hi som! va dir en Moi, el gordet pescador; aquest és l’indret:el Pou d’es Lleó, més ben dit, el Canal d’en Martí, cala per on també van arribar els moros feia molts i molts d’anys.
Varen baixar a terra, i començaren a cercar però no trobaren res, fins que un vellet es va adonar que les dues amigues portaven els dits tintats d’aquell color púrpura i els hi va dir que feia uns anys uns arqueòlegs havien estat treballant en aquell cim, damunt la platja i que també tenien les puntes dels dits tintades del mateix color.
Na Júlia i na Nerea estaven sorpreses, ja que es van embrutar els dits quan
obriren el cilindre de l’hipogeu i no havien conseguit llevar-se aquell color tan intens. Just després, na Pruna va començar a olorar les puntes dels dits de les noies, i tot seguit, es va posar a còrrer cim cap amunt.
Les dues amigues i en Moi, van buscar la gosseta, fins que la van trobar escarvant en un lloc on la terra estava ja humida, i cada vegada apareixien més i més cornets de tots tamanys, alguns romputs i altres sencers, però tots tenien un cosa en comú, el color púrpura lluent al seu interior. Tots estaven ajudant a na Pruna a llevar terra, fins que les sever ungles varen xocar amb una superfície molt dura, rígida i llenegosa. Quan van acabar de desenterrar aquella llosa, l’unic que hi havia de curiós era que tenia un forat redó i profund,. La varen intentar aixecar però no podien de cap de les maneres, fins que de sobte a na Nerea li vingué un objecte al cap: la càpsula
cilíndrica. Se la va treurer de la butxaca, i va introduir-la al foradet. Va encaixar perfectamen, però només es va sentir un petit ‘’clic’’. En Moisès va torna a provar d’aixecar la llosa, i aquest cop, la va obrir i es van quedar meravellats amb el seu descobriment.Es tractava d’unes restes arqueològiques. Eren monedes, ceràmica, i el més sorprenent de tot , l’esquelet d’una dama que curiosament conservava intacte el seu vestit de color púrpura.
El seguent dia les amigues van anar a la biblioteca, van començar a cercar informació sobre la relació entre aquells tres jaciments d’Eivissa i el magnífic color púrpura que encara perdurava intacte. Van trobar un llibre anomenat ‘’Purpureae vestes’’, on explicava que en l’època feniciopúnica, només s’obtenien a Eivissa aquestos tints, que fabricaven matxacant el gland dels crustàcis mesclats amb sal. El color purpre que se n’obtè, era utilitzat per fabricar luxoses vestimentes, que exportaven per tot el Mediterrani. Però aquestes prendes únicament les portaven gent molt poderosa.
Na Nerea i na Júlia van comprendre que aquella dona havia deixat aquell petit secret perquè algú el descobrís i així poguessin saber més coses sobre la nostra rica i màgica història antiga que perdura ja que els reis, els papes i els cardenals encara el segueixen lluint, i tambè.. la misteriosa dama del consevatori.
-Ja hi som! va dir en Moi, el gordet pescador; aquest és l’indret:el Pou d’es Lleó, més ben dit, el Canal d’en Martí, cala per on també van arribar els moros feia molts i molts d’anys.
Varen baixar a terra, i començaren a cercar però no trobaren res, fins que un vellet es va adonar que les dues amigues portaven els dits tintats d’aquell color púrpura i els hi va dir que feia uns anys uns arqueòlegs havien estat treballant en aquell cim, damunt la platja i que també tenien les puntes dels dits tintades del mateix color.
Na Júlia i na Nerea estaven sorpreses, ja que es van embrutar els dits quan
obriren el cilindre de l’hipogeu i no havien conseguit llevar-se aquell color tan intens. Just després, na Pruna va començar a olorar les puntes dels dits de les noies, i tot seguit, es va posar a còrrer cim cap amunt.
Les dues amigues i en Moi, van buscar la gosseta, fins que la van trobar escarvant en un lloc on la terra estava ja humida, i cada vegada apareixien més i més cornets de tots tamanys, alguns romputs i altres sencers, però tots tenien un cosa en comú, el color púrpura lluent al seu interior. Tots estaven ajudant a na Pruna a llevar terra, fins que les sever ungles varen xocar amb una superfície molt dura, rígida i llenegosa. Quan van acabar de desenterrar aquella llosa, l’unic que hi havia de curiós era que tenia un forat redó i profund,. La varen intentar aixecar però no podien de cap de les maneres, fins que de sobte a na Nerea li vingué un objecte al cap: la càpsula
cilíndrica. Se la va treurer de la butxaca, i va introduir-la al foradet. Va encaixar perfectamen, però només es va sentir un petit ‘’clic’’. En Moisès va torna a provar d’aixecar la llosa, i aquest cop, la va obrir i es van quedar meravellats amb el seu descobriment.Es tractava d’unes restes arqueològiques. Eren monedes, ceràmica, i el més sorprenent de tot , l’esquelet d’una dama que curiosament conservava intacte el seu vestit de color púrpura.
El seguent dia les amigues van anar a la biblioteca, van començar a cercar informació sobre la relació entre aquells tres jaciments d’Eivissa i el magnífic color púrpura que encara perdurava intacte. Van trobar un llibre anomenat ‘’Purpureae vestes’’, on explicava que en l’època feniciopúnica, només s’obtenien a Eivissa aquestos tints, que fabricaven matxacant el gland dels crustàcis mesclats amb sal. El color purpre que se n’obtè, era utilitzat per fabricar luxoses vestimentes, que exportaven per tot el Mediterrani. Però aquestes prendes únicament les portaven gent molt poderosa.
Na Nerea i na Júlia van comprendre que aquella dona havia deixat aquell petit secret perquè algú el descobrís i així poguessin saber més coses sobre la nostra rica i màgica història antiga que perdura ja que els reis, els papes i els cardenals encara el segueixen lluint, i tambè.. la misteriosa dama del consevatori.
Convocatòria PUNT DE LLIBRE
IV Concurs
PUNT DE LLIBRE
per a la biblioteca de l’IES Sa Colomina
1. Podran participar els/les alumnes maticulats/ades en aquest centre en aquest curs acadèmic (2009-2010).
2. S’estableixen quatre categories diferents: A (ASCE), B (1r ESO), C (2n, 3r i 4t ESO), D (batxillerat i cicles formatius) i E (disseny gràfic amb gimp). Hi haurà un premi per a cada una de les categories, el qual consistirà en vals per a l’adquisició de material (llibres, música...). El jurat es reserva la possibilitat de deixar deserts els premis, de concedir accéssits o de concedir-los ex aequo.
3. El tema del dibuix per al punt de lectura estarà preferentment relacionat amb el llibre i la lectura, i amb el mediambient.
4. Els dibuixos es realitzaran en un tamany aproximat de 18x5 cm. i s’aferraran en una cartolina DIN A 4.
5. Els treballs es podran presentar fins al dia 19 de març en la biblioteca del centre, de dilluns a divendres, durant l’horari de préstec. Al darrere del full es farà constar el nom de l’autor/a, el curs i el grup al qual pertany.
6. Els punts de lectura presentats s’exposaran al públic el Dia del Centre (30 de març) i tot el personal podrà votar el seu preferit de la selecció feta prèviament pel jurat.
7. L’organització no es farà responsable dels danys que s’hi puguin produir durant l’exposició al públic.
8. El jurat estarà integrat per: alumnes ajudants de biblioteca; un professor o professora dels Departament d’Educació Plástica i Visual, Ciències Naturals i Informàtica; Antònia Cardona (Directora) i Neus Torres (coordinadora de la biblioteca).
9. El nom dels guanyadors o guanyadores es farà públic el 23 d’abril (Dia de Sant Jordi.) i en el mateix acte es lliuraran els premis.
"El emblema del traidor ", per Vicent Martín Bonet
• Títol: El emblema del traidor
• Autor: Juan Gómez-Jurado
• Editorial: Plaza y Janés
• Any d’edició o publicació: 2008
• Nombre de pàgines: 460
• Gènere: “thriller”
• Ressenya: Una novel·la on es fonen massoneria, nazisme, traïció i amor de forma que, plena de sorpreses, tracta sobre la recerca de la veritat i l’alt preu que hi ha que pagar per trobar-la. Està ambientada al Munich d’entre guerres i al sud d’Àfrica. És una història magnetitzant que et té enganxat fins al final. No dubteu a llegir-la!!!!.
• Nom i curs de l’alumne/a: Vicent Martín Bonet. 3r E
• Autor: Juan Gómez-Jurado
• Editorial: Plaza y Janés
• Any d’edició o publicació: 2008
• Nombre de pàgines: 460
• Gènere: “thriller”
• Ressenya: Una novel·la on es fonen massoneria, nazisme, traïció i amor de forma que, plena de sorpreses, tracta sobre la recerca de la veritat i l’alt preu que hi ha que pagar per trobar-la. Està ambientada al Munich d’entre guerres i al sud d’Àfrica. És una història magnetitzant que et té enganxat fins al final. No dubteu a llegir-la!!!!.
• Nom i curs de l’alumne/a: Vicent Martín Bonet. 3r E
Poesia Sara Torres 2n BTX A
Allá gira la esquina,
y se dirige hacia nosotros,
con paso firme, puntual a su cita.
Tentadora e insinuante,
nos fascina con su dulce aroma
arropado con destellos de oro y plata,
tan espléndida como siempre,
porque aunque pasen los años
ella sigue igual de sugerente.
Y aún cuando algunos
cuchichean a su paso,
la miran de reojo,
y muestran… su reprobación,
ella, ajena,
coquetea con todos
y nos dirige un tierno guiño
con su carita de ángel
y nos roza y nos envuelve
con su melena de oropel.
Y como en un suspiro
acerca nuestros corazones
y nos muestra su alma
cálida… turbadora
mágica y terrenal,
tan soñadora y tan real,
llena de buenas intenciones
y fantásticos deseos
que se cumplirán… o no,
pero que siempre nos llenarán
de esperanza.
Bienvenida… de nuevo,
mi preciosa… Navidad.
Sara Torres Marí
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
Llicència
Biblioteca IES Sa Colomina està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 3.0 No adaptada de Creative Commons